Enmig de sa tempesta
Quan bufi es vent
per aquesta finestra
i aixequi pols d’amor
d’aquell que ho crema tot,
mos retrobarem
enmig de sa tempesta,
quan caigui el cel
ben enmig des seu món.
Cauran ses murades totes, totes, totes, totes.
Passarà un estiu
i vendrà un novembre,
farà un fred d’aquells
que congelen es cor,
però tornarà un abril
que alçarà mil tempestes
i allà, enmig de tot,
tornarem ser tu i jo.
