En Ramon i n'Arnau
Mal punyent que em té apassionat,
que m'encén sa sang amb ardor de flama:
només em calma pensar en qui molt ama,
Som Ramon, sóc Arnau,
desert d'amor, per vós mor.
Dalt de sa torre sobre es trispol fred
observ des de sa finestra desclosa
es jardí que em mostra es seu cos d'alosa,
Som Ramon, sóc Arnau,
desert d'amor, per vós mor.
Per tu, amor, faré qualsevol cosa,
tot serà penar i viure des d'ara
per as cos malmès que mai no reposa.
Som Ramon, sóc Arnau,
desert d'amor, per vós mor.
Es teu record és com llum ardent
que no destorba s'espera tan llarga
i aviva es foc d'amor que per vós sent.
Som Ramon, sóc Arnau,
desert d'amor, per vós mor.
Writer/s: Pilar Reiona,Marta Elka Calafell/ Pilar Reiona
