En els teus 24 anys

Jordi Moltó

Escolto en silenci
el teu respir entretallat
mentre la carn s'estremeix
amb els darrers sospirs.
S'ajunten les suors
i els cossos salats encara fosos
resten immòbils
resistint-se a moure's.
Ara que et tinc tan a prop
ara que tu ets jo i jo sóc tu,
i ara que ara som tu i jo,
ara et dic amb trencat alè
mentre encara sóc dintre teu
que el que has rebut és raó de viure,
és atàvic crit d'espècie,
és sentit de creació.
Que el que has rebut
és esclat antic de cèl.lules en zel,
d'ulls roents en foc de cent passions
d'ànimes foses per un instant que es vol etern.
I un dia quan vulguis sentir el mateix,
quan ja l'àngel del temps se-m'haurà endut lluny,
recorda que et dic que siguis tu,
que si no és així no té sentit.
Recorda les paraules que avui et dic,
recorda el mite que avui som tots dos,
recorda que un dia ens ho vam dir tot,
que algú un dia et va estimar,
que només així tot té sentit.
Recorda! Que jo ho recordaré dia a dia,
dia a dia, nit a nit, fins que l'àngel del temps
se-m'endugui molt lluny.