Engrunes
Agafa aire i posa’t dret, obre la porta del despatx.
Tens cinc minuts? Hem de parlar d’una possibilitat.
Sempre he volgut aprendre anglès,
veure món, conèixer gent.
Tot i que, això, no els hi diré.
Si tot va bé, m’hi quedaré.
Engrunes de pa, donat el cas
que pugui tornar.
Sis de la tarda en un cafè, una altre vegada em quedaré
fins tard a treballar, a treballar-me la Sònia de comptabilitat.
Si les coses ens funcionen, potser em plantejaré
deixar a l’Olga i els dos nens.
Tot i que, això, no els hi diré.
Amb les dues un temps, conviuré.
Engrunes de pa, donat el cas
que pugui tornar.
Però, ni a l’un ni a l’altre, els va funcionar.
A un li va prendre el lloc un becari,
i a l’altre les dues dones el van ben plantar.
I és que, malgrat el temps i totes les mentides,
sempre hi ha un ocell al voltant de la vida,
que se’ns menjarà les engrunes de pa i,
donat el cas, no podrem tornar.
