Engrunes de gel
Somnis d’abans, innocents, ambulants,
descoberts, precintats i oblidats.
No recordo el teu nom
però no puc oblidar
el que em dol de debò.
Destruint tots els murs
d’un palau que vam fer
com engrunes de gel.
I ara què estaràs fent?,
pregunta l’inconscient.
No saps com arriba a ser d’insistent.
S’han perdut tots aquells senyals
tots els fils trenats m’allunyen de tu.
I m’enfonso en un laberint
destriant dreceres, filant destins.
Somnis traïts, retallats, pertorbats,
doblegats, endreçats i ignorats.
No et recordo l’alè
i el que em dol de veritat
no ho podré arraconar.
Buido l’aparador
de missatges aïllats,
presoners i violats.
S’han perdut tots aquells senyals
tots els fils trenats m’allunyen de tu.
I m’enfonso en un laberint
destriant dreceres, filant destins.
