En Joan el Guitarró

Gent del Desert

En Joan el Guitarró,
en un burro que volava,
se n'anà a servir al rei
amb l'espasa rovellada.
Son pare el veu arribar;
pareixia un sant Llàtzer.
"Benvingut sigues, fill meu".
"Ben trobat sigueu vós, pare".

"I dis-me, fill meu, com véns?"
"Com voleu que vinga, pare?
Entre el meu cavall i jo
sumem quatre punyalades".
"Fill meu, no em digues això;
puja per eixes escales
i veuràs a ta muller
partera del teu fill mascle".

"Jo no faig cas del meu fill,
jo no faig cas de sa mare.
Apareu-me un llitet
perquè el meu trist cos descanse".

"Si me muic a mitjanit,
soterreu-me als peus del llit.
Si me muic de matinada,
soterreu-me a l'entrada.
Si me muic de bon matí
soterreu-me prop del pi.
I si el meu cavall es mor
soterreu-lo al mig de l'hort".