En Pere Bambo i es fameliar
De fetes de'n Pere Bambo
una de nova n'hi ha
quan sa mare va deixar-lo
a casa amb un fameliar
que tenien dins un flasco
i va advertir-lo molt clar :
- Guarda't bé de destapar- lo,
que si s'arriba a escapar
li hauràs de dar, per calmar-lo,
ciment i asfalt, o menjar.
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
Sa mare gira s'esquena
i ell ja té es flasco en sa mà
i el capgira i el remena
i s'escolta es so que fa.
- Pareix remor de monedes
i música de ballar,
podré anar amb s'esquena dreta,
ja n'hi ha prou de treballar,
a fer punyetes sa feina,
que treballi es fameliar!
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
Lleva es tap a sa botella
i un tronel·lo va esclatar
entre una gran fumarella
(es boom turístic, és clar).
- Bon dia tenga, don Pere -
el saluda es fameliar.
Pareix que ve de Marbella
i fuma un cigarro havà,
porta camia d'estrelles
i onze anells a cada mà.
- Jo li daré una cartera
plena de sous a vessar.
Només vull, a canvi d'ella,
ciment i asfalt, o menjar.
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
- A què esperau, diu en Pere,
per posar-vos a asfaltar?
Si acabau ses carreteres,
me les podeu eixamplar,
que tothom sempre té pressa
si arriba dos minuts tard.
- I llavò es camins, don Pere?
- I tant, senyor fameliar,
i si algun dia no en queden,
de nous en podeu traçar.
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
- I es ciment no l'heu de plànyer,
ni per terra ni per mar.
Vull hotels a cada platja
i més ports per atracar.
Vull xalets a ses muntanyes
i blocs de cases pes pla.
Me'n fot si són massa cares
i ningú les pot pagar.
Me'n fot si s'aigua s'acaba,
vull camps de golf per jugar.
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
- I sa mare, que no torna? -
més d'un crec que deu pensar,
o se n'ha anat a Liorna
i mai més no tornarà.
Aquesta història té sorna,
o algú sap fer-la acabar
o hi haurà ciment a Morna
i asfalt a dalt d'es Vedrà,
perquè en Pere creu que es torna
més llest com més bambo es fa.
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
Pere, quan torni ta mare,
sa que et va matricular,
pots posar en remull ses barbes,
tu i també es teu fameliar.
Posa't ciment a sa cara,
que no s'hi coneixerà,
i asfalta't bé ses dos anques,
que bona falta et farà,
perquè et fotrà una somanta
que sempre et recordarà :
- Ciment i asfalt, o menjar! -
reclama es nou fameliar.
Ciment i asfalt, o menjar!
Ciment i asfalt, o menjar!
Ciment i asfalt, o menjar!
Ciment i asfalt, o menjar!
Writer/s: Isidor Marí
