Entre llençols
La roba penja pels balcons
dels pisos per darrera
entre pedres antigues
també alguna reixa
Fanals que es van encenent
amb aquell color
diries que s'empassen
la llum ocre del sol
Tot s'apaga, poc a poc
lentament la ciutat s'adorm
Sento com respires, molt a prop
respires encara, entre llençols
Un home vell que seu tot sol
en un banc fet de pedra
fuma i mira la cendra
que la brisa s'emporta molt lluny...
Lentament, poc a poc,
la ciutat s'adorm
tot s'apaga, poc a poc
lentament la ciutat s'adorm
Sento com respires, molt a prop
respires encara, entre llençols
Sento com respires, molt a prop
respires encara, entre llençols.
