Entropia
No hi ha llum a aquest costat
del mirall de marbre negre
que ha caigut sobre els records
i ha escampat el fred hivern
No hi ha ombres en el món
per que t'has endut la llum.
La escalfor del sol és vana,
no pot desfer el bloc de gel
en que s'ha tornat el cor,
en que l'anima s'ha fòs,
atrapada en l'hora bruixa
de color d'Ala de corb.
No hi ha llum a tot voltant
de la decadent figura
que bufant amb parsimònia,
ha apagat la llum del sol!
Ales negres sobre el cos
baten fent girar les bromes,
que es barregen amb l'alè
que rabent ja t'abandona.
Fils d'argent cauen inermes
de les mans del titellaire,
ni tant sols ell s'eximeix
del somriure de la dalla.
