En ruïnes
Porta tot el dia plovent i no ha canviat res a la teva rutina,
però avui estàs content perquè ja fa trenta anys del teu primer dia.
Aixoplugat sota cobert d’una fàbrica antiga perduda pel món
Intentant recordar què vas fer malament per merèixer això.
La vida passa en dos dies, de sobte,
mires enrere i està tot en ruïnes.
No et conformis, no t’amaguis, i surt a plantar cara.
Mires a l’horitzó, cau en l’oblit aquella esperança
de veure els estels i poder anar a dormir sense preocupar-te.
No demanes més que una oportunitat, cansat de demanar caritat,
de demostrar que ets algú per poder tornar a veure
la teva família un cop més.
La vida passa en dos dies, passa en dos dies.
No miris enrere, no! No deixis de caminar.
T’han pres la vida, no et queda res,
Tret d’un amulet desgastat pel temps
que t’ha protegit en tot moment.
Que l’esperança està en la ment
de gent humil com tu i com jo,
que intenta fer front a cada entrebanc
i el que no et mata et fa més gran.
La vida passa en dos dies, passa en dos dies.
No miris enrere, no! No deixis de caminar.
