Entrant dins Consell

Sis Som

I entrant dins Consell veureu moltes fadrines
que se compren robes fines de molt de preu.
No trobau que això no treu tanta estufera:
per davant i per darrera van enjoiades.
I també bones arracades i uns bons flocs
i també uns bons manegots, i amb puntilles,
i també bona perilla que baixarà;
i tothom que les veurà: això són senyores.
I elles no són cavadores de baixa mà;
amb so vestidet alçat van remirades
i amb ses ventalles girades a lo revés
ja els ho cobriren després altres alaques.
Mocadors dins ses butxaques per fer comú
i tal volta està dejú lo seu cosset;
i tal volta hi ha més fred dins sa panera
que duen més estufera que un endiot.
Cada qual fa lo que pot cada moment:
què ha de dir d'aquella gent tan desditxada
que jeuen sense flaçada perquè no en tenen?
Elles menen i pretenen de lo demés.
I los pobres cavallers que les desjecten
i elles no s'aconhorten a bastament;
i elles duen més vent que es Mestral,
i elles duen més sal que no hi ha a Eivissa.
I tal volta a sa camisa que duen davall
es podrien fer un ball en es forat;
i amb un floquet encarnat a davall sa bena
que pareix una tofana o un ventador.
Volen, volen un gipó de coloreta
de setí o de segetes o de duró.