Entre els llençols m'arrauliria

Guillermina Motta

Fa un temps d'allò més dolent.
No sents el vent i la pluja?
Fa poc m'has dit: "Nena, puja",
però ara no et veig gens content.

El fred se'm fica cor endins.
Entre els llençols m'arrauliria
pensant amb dolça melangia,
en les que abracen els coixins

Ah, és com un mar que no té fons,
quina flassada més lleugera!
Només m'empipa la manera
que tens de fer-me tants sermons.

No vull pas creure que ets d'aquells
que de moment fan molta fressa,
però que els esforç no els interessa
perquè et fan nosa els meus cabells.

No et sembla que ara fa calor?
potser és el llum tan a la vora.
Vols dir que algú no ens veu de fora?
tanquem-lo i estarem millor.

Més d'una no se sap estar
d'empaitar els homes nit i dia.
Jo, de vergonya em moriria,
me'n vaig així que es faci clar.

I sobretot no sigui dit
que no sabies què t'espera.
No em vull que em diguis: "mentidera"
si te m'acostes, faré un crit!