Entre ribes
No és terra el que trepitjam,
és fang, on els peus s'enfonsen.
No és aire el que respiram,
és fum, que ens deixa a l'ombra.
No és llum el que ara ens guia,
és foc, que els somnis crema.
I per això, en aquesta riba,
regna una foscor extrema.
Un sol riu corromp el món,
un riu fet de carronya;
divideix la terra en dos:
la claror i la penombra
Com rígids crits d'angoixa i agonia
s'eleva esquerp el pont de l'esperança;
sobre el riu, fins a Terra Alta avança,
establint el camí cap a la utopia.
No és senzill purgar la vanitat
si l'alienació cau sobre l'empresa;
la boira distorsiona la puresa,
allunyant de camí la veritat.
Molt parlà Dant d'aquesta travessia,
i massa intents quedaren en recança.
Cal avui treballar amb esperança
i avançar amb coratge i valentia.
Un sol riu corromp el món,
un riu fet de carronya;
divideix la terra en dos:
la claror i la penombra.
Però allà dalt, a la claror,
s'eleva l'altra riba;
governada per l'amor
amb puresa infinita.
