Érem al terrat
Érem al terrat el vespre que vas dir: "veus?,
encara ens fem companyia".
Al teu escot, l'estiu feia jugar desig
i melangies entre els turons tensats
del teu paisatge d'or.
Per donar fe del temps,
els pardals s'ajocaven amb piuladissa absent
i tornava el ramat pentinant la carena.
Sentíem que era l'hora de lliurar-nos al bes.
Però tu no deies res, i jo per això et volia.
Writer/s: Josep Riera,V.I.C.U.S.
