Érem petits
I érem petits i valents
i ens agafàvem ben fort.
I tot el dia al carrer
ens inventàvem nous jocs.
I res no ens feia mai por,
teníem camins secrets
que ens duien al nostre món
mentre anàvem creixent.
I amb els genolls ben pelats
teníem temps per somiar
què seríem de grans
mentre passaven els anys.
I tu em feies petons
sota del llit d’amagat,
quedàvem cargolats
i ens oblidàvem de tot.
Fa tant de temps que no sé
si trucar-te o deixar
de banda la nostra història
en un calaix tancat
com un nom oblidat.
I llargues postes de sol
cantant la nostra cançó.
El dia abans de marxar
ens prometíem de tot.
La nostra història d’amor
la reprendríem de nou
sota els focs artificials
d’una altra festa major.
Fa tant de temps que no sé
si trucar-te o deixar
de banda la nostra història
en un calaix tancat
com un nom oblidat.
Fa tant de temps que no sé
si esperar-te o deixar
que els nostres camins es creuin
per casualitat un dia de tants.
