Es cantava i es canta
De Roquetes vinc,
de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo;
agulles de cap,
agulles de cap,
agulles de ganxo.
A la jota jota
del ganxo del llum,
que si no t'apartes
te'l tiro damunt.
De les 'allebances'
i dels malparlats
i dels maltequiero,
que Déu 'mone'2 guard.
Ai! quin sol, quin sol,
ai! quin sol saleró,
ai! com ballaríem
si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs
sabràs lo que és bo,
si al casar ho encertes
ja tens feta la sort.
Writer/s: Popular
