Epitafis
Davant del nínxol l'optimista ha escrit "La mort és un moment".
I el pessimista hi té esculpit: "Vaig dir que anàvem malament".
Un català de la ceba inhumat en tomba antiga
adverteix a casa seva "Ves, que ateneu la botiga!?!".
I un polític hi ha gravat "La dimissió és irrevocable",
i el retrat d'un vell playboy diu "Aquí jau membre honorable…".
Un sense sostre: "He tingut sort, per fi tinc on caure mort".
Mariner: "La barca es quedarà a aquest port".
Un epitafi hipocondríac fa "Veieu! Tenia raó!",
entre espelmes un frisós interroga "N'hi ha per a molt?".
Hi ha el que ha pintat feliç gendre invocant Nostre Senyor:
"Joiós et torno la sogra, tota teva, oh creador".
I l'ociós aristocràtic sepultat sol per mesell:
"No va saber matar el temps i el temps el va pelar a ell!!!".
Writer/s: Quim Vila
