Era un sonat
Ja es fa fosc i segueix assegut,
porta més de quatre hores
repenjat a la paret.
Explicant històries del passat,
però observa des del terra
com ningú li fot ni cas.
Lentament agafa els seus paquets,
l'abric, la manta, la guitarra
i l'ampolla de vi.
Fa deu nits el van veure passar
per un poble de la costa,
preguntant on era el mar.
Caminarà amb el sol al cap,
menjant la pols del terra,
la gent dirà que era un sonat.
Caminarà sense cap pressa,
parlant amb les pedres,
la gent dirà: "era un sonat!".
Fa fred i comença a tronar,
com si res, es mulla el terra
i la gent desapareix.
Mira el cel i es pregunta callat
si és que també està plovent,
perquè el de dalt no està amb ell.
Lentament agafa els seus paquets,
l'abric, la manta, la guitarra
i l'ampolla de vi.
Renegant es posa a fer camí
i marxa cap a un altre poble,
on potser li faran cas.
Caminarà amb el sol al cap,
menjant la pols del terra,
la gent dirà que era un sonat.
Writer/s: Àlex Bas/ Xavi Boronat
