Es fon
A poc a poc la teva llum es fon en la nit. No sé si m’hi podré acostumar. Diuen que el somriure sempre és viu en l’esperit. Però vull poguer-me’n contagiar.
La teva il•lusió em treia la por, em feia actuar sense pensar. Deies la teva sang és fet d’amor, que tu tens la sort de ser més fort.
A poc a poc la teva llum es fon en la nit. No sé si m’hi podré acostumar. Diuen que el somriure sempre és viu en l’esperit. Però vull poguer-me’n contagiar.
La teva il•lusió em treia la por, em feia actuar sense pensar. Deies la teva sang és fet d’amor, que tu tens la sort de ser més fort.
De ser més fort. De ser més fort. De ser més fort.
