Escena IV (Don Jaume i Don Pere)
Rei: Parleu, Don Pere.
Don Pere: Senyor !
Em vull casar.
Rei: No pot ser!
Don Pere: Digueu al menys el perquè.
Rei: Perquè ja us he dit que no.
Don Pere: Però no sé perquè ho heu dit.
Rei: Perquè sóc el vostre pare.
Don Pere: Vós bé us tireu a la mare.
Rei: Collons, quin desvergonyit !
Don Pere: Vós tindreu per governar
més no pels fills von «caletro».
Rei: Et fotaré un cop de cetro,
si t'haig de tornar a avisar !
Quan ton pare et diu que no
és senyal que no et convé.
Don Pere: Doncs si trempo, què faré ?
Rei: Vés a l'aigüera, bacó !
Don Pere: Perdoneu, mes intencions
no han sigut mai enfadar-vos
mes ja sabeu, que al parlar-vos
la pixa no vol raons.
Rei: I per ventura no hi ha
alguns carrerons estrets
plens de cases de barrets
per poder-hi anar a cardar ?
Don Pere: Però si em veuen, Senyor,
al ficar-me a l'escaleta
no sabeu que a la punyeta
s'en va del regne l'honor ?
Rei: Si és veritat que vas calent
té diners i vés de puta
ara que ets jove, disfruta.
Deixa que digui la gent !
Don Pere: Si vós no em teniu present
i dels meus precs no feu cas
jo faré...
Rei: Merda, faràs !
Escolta'm aquí un moment.
Com que jo estic malalt vull traspassar-te
el ceptre i la corona
I al fer-ho sempre hauràs de recordar-te
que té collons l'encàrrec que se't dóna.
I et trobaràs traves mils
puix per més petit que siga
no és un regne una botiga
de vendre betes i fils.
Si estant malalt els moros mouen guerra,
t'ordeno que no et moguis d'eixa terra !
Més endavant podràs anar a la batalla
i si el valor no et falla
veurem llavors si es troba alguna mossa
amb qui dels teus collons buidis la bossa.
I si jo quan vaig cardar
era en la guerra nou,
és perquè en tenia prou
per fotre i per batallar.
Tenim dintre dels collons,
tot el valor d'eixa terra
i no en queda per la guerra
si es gasta tot en passions.
Patge: Don Jaume! El Consell de Cent !
(Entra el Consell de Cent i també Muntaner i Fontanelles)
Rei: Jo et fot! Quin piló de gent !
Writer/s: Serafí Pitarra,La Trinca
