Escena V (Don Jaume, Don Pere, Muntaner i el Consell de Cent)
C. Cent: Senyor !
Rei: Què voleu ?
C. Cent: Un plec
que de Tunis duu un exprés.
Rei: Que el llegiu promte us prec
i d'un cop sabrem el què és.
C. Cent: Per cotxines que han estat
fent mamades com villanes,
a les putes catalanes
havem tret de la ciutat.
Rei: Tunis ! Ells ! Al Rei això !
Amb tanta infàmia i malícia,
fill meu, si ja fossis Rei,
amb quin dret o amb quina llei
imposaries justícia ?
Don Pere: Al qui em faltés a la fe,
d'una manera tant porca
com a n'el Rei de Mallorca,
l'enfilava pel rulé.
Rei: Fontanelles, tot seguit
galeres i homes preneu
i cap a Tunis voleu
perquè jo ara estic podrit !
I quan trobis el gandul
allà mateix me l'atrapes
me'l poses de quatre grapes
i me li dones pel cul.
Perquè tu, com jo, no et fotis
te'l tiraràs amb condó
i acabada la funció
me li encastes pels bigotis.
Després de fer-lo desdir
et tires la seva dona,
et cagues a la corona
i tornes a venir aquí.
(Fontanelles saluda i surt)
Hi ha res més ?
Muntaner: Uns cartipassos
de l'alcalde d'Albufera.
Rei: I què ?
Muntaner: La resposta espera
Rei: I on és?
Muntaner: Sopant a «Can Nassos».
Rei: Ai, jo et fot, que és eixerit !
Llegeix doncs el seu escrit.
Muntaner: Senyor, els moros de Múrcia
furients com la lleterada,
quan surt tota enfurismada
de la punta del carall,
han travessat la frontera
matant homes, fotent dones,
tallant ous, eixamplant xones
i omplint-ne de sang la vall.
Amb gran ànsia aquí s'espera
que ens envieu vostres tropes
que si no, en faran sopes
de carn cristiana, els bacons.
Puix si tardeu un sol dia
a sortir de Barcelona
no queda amb virgo una xona
ni un home viu amb collons.
Rei: Cony! La llança i el cavall !
A la guerra, què carall !
Muntaner: No veieu que no pot ser ?
Penseu en les purgacions !
Rei: Doncs porteu-m'hi a coll i bé !
Tots: Això es un cop de collons !
(Surten tots duent el Rei a coll. Només es queda Muntaner)
Writer/s: Serafí Pitarra,La Trinca
