Escena IX (Don Jaume, Don Pere, Muntaner, Donya Constança, nobles i guerrers)
Muntaner: Respireu Senyor ! Oh, glòria !
Vostre fill triomfant arriba !
Victòria, minyons, victòria !
Els catalans perdíem la batalla
anàvem ja del moro a ser esclaus
i tot plegat, com llum que els núvols ralla
don Pere surt del mig dels nostres braus.
Es posa a manejar sa forta espasa
fent-ne rodar per tot collons i caps
i de sardines mores el pla embarassa.
Semblava gairebé un camp de naps.
I hem fotut sens mirar si era home o dona
com un pintor quan amb la brotxa enguixa
aquell que perquè és mascle no té xona,
té el cul esbadellat per nostra pixa
Poble: Visca don Pere ! Visca !
(Entra Don Pare amb nobles guerrers. El Rei se li gira d'esquena)
Don Pere: I què us passa, senyor, que vostres braços
no obriu al fill que tanta glòria us dóna ?
Rei: Amb mon fill he romput d'amor els llaços.
Vaig manar que es quedés a Barcelona.
Encara que en tu veig ma descendència
i et dec com a guerrer obrir-te els braços,
a un porc que li ha faltat a l'obediència,
el Rei, girant-se, li fot el cul pels passos !
Don Pere: I si estes obeint-vos, senyor, encara
i no hagués agafat cavall i esposa ?
podeu estar segur que a hores d'ara
els moros ja tindríem dins de casa.
I tota Europa exclamaria a coro
puix puces sobre prínceps en són bous
que mentre a Aragó hi entrava el moro
l'Infant estava aquí tocant-se els ous.
Rei: Tens raó ! Vine a mos braços !
Ara veig en tu ma raça !
D.ª Constança: Mireu, senyor, que el temps passa...
Rei: M'havies parlat de llaços
contrau-re amb una dona.
Don Pere: Per això he anat a la guerra !
Rei: Casta Infanta d'altra terra
es troba ara a Barcelona.
Satisfarà ton amor ?
Don Pere: Si és la Infanta de Sicília
i ho vol ella i sa família
sa mà demano i son cor.
Rei: Voleu l'Infant per espòs ?
D.ª Constança: I com no, si jo el somniava
i el dit per ell m'hi ficava ?
Don Pere: Jo també us somniava a vós
i pensant en la virtut
que de vós m'han alabat
jo, a la vostra salut,
cada nit me l'he pelat.
Rei: Caso l'infant d'Aragó
amb la Infanta de Sicília.
Don Pere: Vostre amor tot ho concilia.
Muntaner: Ja ho crec, però et fa cabró.
Rei: Muntaner, que us he escoltat !...
Aneu a la Catedral
i no us mogueu d'allà dalt
fins que us hagin despatxat.
Muntaner: Quina llet té el Rei en tot !
Que no veieu la jugada ?,
l'ha fotuda, l'ha prenyada
l ara, cony Pobre xicot !
Quina llet, quina llet,
quina llet, quina llet.
Ara, quan tingui el fill
tots creuran que és el nét.
Rei: Ara jo que sóc gat vell
a tu que et cases i ets jove,
tot i que no és cosa nova,
vull donar-te algun consell:
Si en ficar-te amb ella al llit
trobes que el virgo no té,
no en facis cas, que pot ser
d'haver-s'hi ficat el dit.
I si algun vailet petit
abans d'hora et fot pels nassos
pensa que molts d'embarassos
abans de temps han parit.
Don Pere: Que us penseu que sóc un ase ?
Muntaner: No !, jo et fot ! amb un xic més !...
Rei: Digui a Manfredo un exprés
que amb mon fill sa filla es casa.
Fontanelles: I si el mouen raons
perquè us haveu propassat ?
Rei: Digueu-li que els he casar
perquè em rota pels collons !
(mirant al cel)
I vós que eixa trista vall
mireu des del blau satí
feu que en tot digne de mi
sigui el fruit del meu carall !
Writer/s: Serafí Pitarra,La Trinca
