Escena VII (Don Jaume i Muntaner)
Patge: El Rei !
(Entra Don Jaume arrapenjat en el patge i amb cara d'estar molt malalt)
Muntaner: Senyor !
Rei: (al patge) Ai, deixau-me !
(El patge surt)
Muntaner: Perquè us heu mogut del llit ?
Rei: Perquè no hi podia estar
em rosegava el neguit
i el bací de sota el llit
put que no és pot aguantar.
Per cert, ves-me a la tauleta
i acosta'm la gibrelleta
que em sento un xic de caguera.
Muntaner: L'orinal !
(Va a buscar el bací i el porta)
Us descordaré els botons.
Rei: No cal, que aquests pantalons,
ja son oberts del darrera.
(El Rei s'asseu a l'orinal,
Muntaner surt un moment i torna a entrar amb un missatge)
Muntaner: Com va això, Majestat ?
Rei: Tanta còlica m'estraga !
Muntaner: Un enviat de Sidi Haley
diu que si pot veure al Rei...
Rei: Digues-li que ara el rei caga.
Muntaner: Diu que llegiu eix paper.
Rei: Al! No em facis aixecar !
Llegeix-me'l tu, Muntaner !
Muntaner: (Llegint)
Rei Don Jaume us faig saber
que amb tota la tropa nostra
guanyant a l'exèrcit vostre
Ii hem voltat el campament.
Un conveni s'us proposa
que a n'el Rei moro s'entreguin,
o si no que els cristians preguin
per la sort d'aquella gent.
Rei: Per salvar d'alguns la vida
abatre sa honra, no !
Al qui es portador d'això
digues que entri de seguida.
(A una senyal de Muntaner surt un moro, saluda i es posa davant del Rei)
Cap al camp tornant
podràs dir-li a Sidi Haley
que mai de por es caga el rei
tot i que el trobis cagant.
Que el Rei Jaume té coratge
i el melic no se li arruga.
Que llegeix vostre missatge
i després el cul s'hi eixuga.
(Ho fa i dóna el paper al moro. Aquest el pren. saluda i se'n va)
Muntaner: Que haveu fet ?
Rei: Això és fa així !
Fes-me treure l'orinal.
Muntaner: La situació ja és fatal.
Rei: Ja ho veurem ! Treu-me el bací
(Muntaner ha fa
Assenta't i escriu !
(Seient)
Muntaner: Dicteu !
Rei: A l'alcalde de Sarrià
que reuneixi per demà
els sometents de Manlleu
Que tot home fill del poble
dels quinze anys fins als quaranta
s'en vagi a guerra tant santa
tant si és plebeu com si és noble.
Muntaner: I com fotaran les dones
si d'homes no en deixeu ombra ?
Rei: Que s'ho facin amb l'escombra !
Primer és el Rei que les xones.
Després tu a mitja nit
quan en el món ja dorm tot
i si algú està despert, fot
amb la dona dintre el llit.
Agafes els meus lleials
i cap a Múrcia.
Muntaner: Ja ho veia !
i carn, crida carn, com deia
Balaguer en els Jocs Florals !
i matar moros aquí
i matar moros allà !
I tots als moros ferir,
totes les mores cardar.
Que sembli un escorxador !
Que de sang s'omplin les eres !
Que els destrossin com a feres!
Rei: Això !
Muntaner: Que els trinxin ! Això !
(Muntaner se'n va brandant un punyal. El rei cau assegut al silló)
Rei: Oh! Déu meu ! Feu que ells ho guanyin
ja que jo no puc guanyar.
Patge: La Infanta !
Rei: Al cony ! Que sempre m'enganyin !
Que no havia de marxar ?
(Entra la Infanta i es tira als peus del Rei)
Writer/s: Serafí Pitarra,La Trinca
