Esclaus de la modernitat
Som esclaus dels nostres temps,
i així reeixim despertant
en somnis sense dignitat
preu vital que hem pagat
per bens banals tant desitjats.
No prou brau és l' esperit d'aquells
qui defugen nous destins.
No prou valents són aquells que,
remunerats són des del menyspreu.
Moltes fóren les virtuts
que amagaren altres ulls,
els de l' espectre opressor
que ens tem i cohibeix per por.
encadenats a la causa
temptació i possessió dictaminen els valors
esclaus dels nostres bens,
en tant que tenim
tant dignes ens convertim,
esclaus en l'esperit
runes en queden del dubte moral
educats per no sentir
l'alè de l'engany ens complimenta
anant i venint
som esclaus del nostre esdevenir
El dibuix de l'espiral dels descens definim,
sedats, adormits i de braços creuats
enfonsant-nos en la mediocritat
esperant el crit del destí
I és que el temps és lent,
però pas a pas, va facturant,
són els paranys del benestar,
aquí no hi ha lloc per herois,
només per els que abaixen el cap.
Com va sent de trist costum,
noves oportunitats haurem obviat.
Ments lliures, sí, però en gàbies d'or,
som esclaus de la modernitat.
Writer/s: Eloi Boucherie
