Esquenes
La nit m'estira de les parpelles
i em fa donzella d'aquesta son.
Sento que em mirem dos ulls abruptes
que em fan preguntes que no comprenc.
Sou esquerres que em gireu l'esquena
i n'estic tip, fart.
Potser són cabòries meves
i la or de no saber
... sol.
El sol que renta i treu les lleganyes
les fa companyes del meu albir.
Fem camí juntes i entre les bromes
trobem persones per fer futur.
Sou esquerres que em gireu l'esquena
i n'estic tip, fart.
Potser són cabòries meves
i la or de no saber
... sol.
Si el rumb d'avui segueix el sol.
Writer/s: Like a Gat
