És talment la nit
És talment la nit,
vagons de tren al llit,
que col·lideixen
i amb acrobàcies
em promets l’accés perpetu
als teus indrets i inicis.
La teva geografia
convida a esculpir-te
amb les dents
axiomes del silent gemec
que sovint ofegues.
Mai no apunt als mapes
ni indicis ni galaiques rutes
de la descoberta.
I així fem que m’enganyes,
i que per sempre ens imantem
com la primera vegada.
