Esguard de ràbia
Se'n va la llum, s'acaba el dia la nit et crida.
Una foguera escalfa les paraules que s'escampen.
Somriures fàcils, futur i energia,
les cançons de sempre una guitarra antiga.
Ampolles mig plenes que ofeguen les penes
que sempre hi seràn.
Viure, caminant per una terra
lliure, potser sembla difícil de
creure, més enllà d'on es pot
somiar.
Imatges, vivències, records i sensacions
potser la llum s'acaba però creixen les passions
buscant entre les flames un missatge, cap dolor
per estimar-nos en silenci amb l'espurna dins del cor.
Un tret a la llunyania, la guerra segueix matant,
un refugi d'harmonia sense pistoles ni tancs
un moment de senzillesa abans de seguir endavant,
un moment per recordar abans de continuar lluitant!
Viure, caminant per una terra
lliure, potser sembla difícil de
creure, més enllà d'on es pot
somiar.
Les mans amunt
cantem tots junts
toquem el cel
aquesta nit.
