Estat depressiu
La societat t'ha condemnat,
la societat t'ha abandonat
Diga'm tu com et sents,
sense forces molt absent
No aconsegueixes aixecar el cap
No hi ha cap tampoc tens rumb.
Abatut, impotent sents
pena de tu mateix.
Estàs frustrat, marginat
aquesta vida t'ha cremat.
Els dies passen a la barra d'un bar,
bevent per oblidar
bevent per marxar.
La mirada buida, un cos castigat
una societat malalta que mai et va ajudar
Vius en un estat depressiu
Writer/s: Amenaça
