Espècimen
Avui sóc una pedra, parlo amb les bigues,
oloro les pàgines antigues,
allargo l'oli de cuina. T'explico.
Drakir aka Nu... nu...
He vist la plenitud en un bassal, sóc un samana,
demà passat m'escapo amb una beduïna,
tornaria, tornaria però em cremen les botes
com un patriota, penso que l'anonimata,
sento bategar les mantes,
contrasta amb les meves glàndules,
dono cops a la bitàcola,
des de fora sembla un espectacle,
aïllat no sé ben bé perquè em preocupa, llàstima.
Ja he idolatrat a Herman Hesse,
una altra il·luminació passatgera I guess,
veig a través del còrtex,
del teu còrtex, de la teva meninge,
a través de la seva saba i de la seva tija.
Vaig néixer a Níger, entre d'altres, coma,
consumeixo narcòtics que porta la baixa broma,
destaco per retindre'ls a l'estómac
i em donen lucidesa com injeccions d'Arthur Conan Doyle.
En calma a soles entre pintures d'antílops,
envio missatges a casa dient que ja m'espavilo
i em surt molsa a la cara i sota la roba,
l'estoven les goteres de la cova. (word up)
La part superior d'un bidó crema,
hi tiraria més cartes però només queden les cendres,
hi posaria les mans però no em queda gens de life,
es consumeix gràcies a quadres de corrent naïf.
Ahir a la nit em vaig despertar putrefacte
i vaig veure un UFO, un artefacte,
per això sé quan es mor qualsevol planta, whatever,
i tinc memòries d'altra gent i neures, tinc un bitllet de trenta,
a la vostra carpeta sóc un espècimen rar,
si ja em vau encadenar en aquest bulevard
de Corea, a la frontera, no paren de tirar-me pedres,
perdona'ls perquè ho fan tot a consciència.
