Estels
Remors en la fosca,
el buit de l’espai,
orientes navegants
Estrella Polar.
Si aixeques els ulls
confon màgicament,
són bruixes galàctiques
Sageta i Pegàs.
Sé que existeixes,
impregnes de sentit
el pas per aquest món.
Reflex a l’estany
les flames infinites,
perplexes els humans
tributs hi dediquen.
Centaure i Auriga
contemplen el decés,
Andròmeda canta,
els homes van de pas.
Sé que existeixes,
impregnes de sentit
el pas per aquest món.
Et seguiria fins la fi dels temps, toca’m,
i si no hi fossis no valdria res, mira’m,
que dels meus dies només en queden tres, parla’m,
que quan s’acabi ens tornarem estels.
