Esquizofrènia
En plena paranoia, de whisky fins a la boia,
passo de llarg el Teletac.
I sento una sirena com la que hi ha a la feina,
que polvoritza aquell moment de felicitat.
I per més que jo faci, malalt com un batraci
que es banya en un parc natural,
m'entra una forta crisi sense que el cos m'avisi
i caic en un pou abismal.
Tinc una esquizofrènia capriciosa i bohèmia
de brots psicòtics i rampells de mala llet.
I en grans moments d'eufòria se me'n va l'olla a Sòria
i quedo fet un nyap sens esma i sense alè.
I quan les pinten magres i les cares són agres
em descollono sol enmig d'un funeral,
però m'és igual passar per boig o un anormal.
És tard i quina teia, ja fa tres nits que jeia
traient merda del subconscient.
S'apuja una persiana i m'aboco a la barana
i l'aire oneja un so que és com efervescent.
I reconec les notes, swingades i negrotes,
i en un moment em foto a cent!
Deixeu-me que em refresqui amb en Dizzy Gillespie,
ja torno a ser jo per moments.
Tinc una esquizofrènia capriciosa i bohèmia
de brots psicòtics i rampells de mala llet.
I just quan menys m'ho espero fa que em torni mig lero
i surti cagant llets vagant a tort i a dret.
I com més gran la festa, la cabrona s'entesta
a donar-me pel cul fins a deixar-me afligit,
però sóc així… Dubidubidú…
Writer/s: Quim Vila
