Estrangers dins el meu cap
Assegut en aquest vagó
busco quelcom a l'altre cantó,
que el vidre de la finestra no em deixa tocar
Recordo cada intent d'explicar-me
com una tortura inevitable,
on ni tan sols entenc de què es parla
Estic sol en un vagó ple de gent,
observant els llums dels carrers,
ningú m'escolta, ningú em sent
Sóc jo algú incapaç de comunicar
Sou tots, ho sé, estrangers dins el meu cap
El meu reflex em mira amb recel,
diu que ell em coneix!
Però sé que en realitat no existeix
Writer/s: FP
