Estic de sort
Emmarcada en fusta dins el guix blanc,
veig la lluna clarejant de lluny.
M`il·lumina la finestra esquarterada.
Nit de plata al teu costat.
No em mouré, no vull que tu et despertis.
És tan dolç sentir-te respirar.
Donaria mil promeses i una estrella,
si poguès seguir enredat
Pell amb pell,
el meu braç t’acarona.
És amb tu,
que el temps atura el món.
Estic de sort, et beso fort i sento.
Un tresor que tinc,
enganxat al cos.
Un llençol de fil escolta i mira,
testimoni fi,
d’aquest gran record.
Silenciós secret.
Aquest meu amor.
D’un cop d’ull em perdo en el rellotge.
Les agulles marquen hores que no hi son.
Ballen danses lentes sempre en sabatilles,
i tu sempre al meu costat.
Mentre dorms, jo busco entre les ombres,
mots que encaixin sense maltractar.
L’alba franca de la llum que la desfaci.
Potser ja t’he despertat
Pell amb pell
El meu braç t’acarona.
És amb tu,
que el temps atura el món
Estic de sort, et beso fort i sento....
Estic de sort, et beso fort i sento....
Silenciós secret,
aquest meu amor.
Sé, que estic de sort et beso fort i si que ho sento sé.
Sé, que aquest amor és tan tan gran per tu també i ho sé.
Sé, que estic de sort et beso fort i si que ho sento sé.
Sé, que aquest record em porta sort i ho se segur que ho sé.
Sé, que estic de sort et beso fort i si que ho sento sé.
Sé, que no tinc por que tot és tan tan bo i se que ho sé.
Sé, que estic de sort et beso fort i si que ho sento sé.
Ho sé.
Writer/s: Xavi Criado
