Ets tu

Maria-Josep Villarroya

Va caient des del cel
com la pluja fina, com un tel
de mots i gestos banals,
fent bassals
als records i a l'anhel...
Freds bassals que avui algú
trepitja amb aire indiferent,
algú que es deixa endur
pel braç del vent...
Saps que ets tu,
el teu record,
el que em duu
cada grisor
que esquitxa el blau.
Saps que ets tu,
l'enyorada nau
que va salpar
i es perd enmig
dels núvols blancs
si el sor torna a brillar.
saps que ets tu...