Estufa rovellada
estic sentat a la cadira
fent volar els meus pensaments
el barret al penja-robes
i quadres a la pared
estic tot sol
i penso amb tot
estic vivint
solament del record
veig una estufa rovellada
per poder-nos calentar
però de poc ens servirà
no hi ha llenya per cremar
estic tot sol
i penso amb tot
estic vivint
solament del record
el vent ha bufat ben fort
el vent ha bufat tant fort
que s’ha emportat l’alegria del
meu cor,
cap al no res
cada dia em pregunto
jo que faig, que faig aquí
serà bo emprendre el viatge
jo ja ho tinc ben decidit
aquesta nit
agafaré el tren
del més enllà
el que no té retorn
ningú ha de plorar per mi
ningú ha de venir a desperdir-me
en aquest viatge forçat
cap al no res
estic sentat a la cadira
fent volar els meus pensaments
el barret al penja-robes
i quadres a la pared
tot són records
de millors temps
adèu siau
adèu siau amics meus
