És una confusió
Tot eixe amor que per tu sent
s'extingirà en un trist lament
quan tu tanques la porta
que em separarà
del que me uneix a tu
no te'n vages, no.
Tot això no és més que un error
que em fereix de pena i confusió
no sé si ho podré suportar
no ho penses més
dóna't l'oportunitat
deixa fugir el tren.
Amb les ones naveguen els nostres somnis
i cap tormenta no els pot fer naufragar,
són com estrelles que en el seu viatge insòlit
s'estimen en la immensitat del mar.
La lluna ja s'oculta
ens deixa una llàgrima,
tinc la boca que ja no sap què fer
per retindre't en mi
per reclamar-te ací
no te'n vages, no.
Dóna't amor i torna,
que arriba la follia
s'acosta la tristesa
el meu cor no plora
no entén cap raó
perd la velocitat.
Les teues mans són les meues mans amants
no saben viure lluny darrere d'un cruel mur
elles abracen l'essència dels instants
amor de dies que creix amb el futur.
Writer/s: Carles Enguix
