Eulàlia

Satèl·lit

Aquells petits instants
que passo lluny d'aquí
en uns llençols estranys
que fan més gran el llit

Aquell minúscul gest
que coneixem tant bé
tempestes innocents
que no explicarem

Hi ha flors que no moren mai

Que les nits són fosques
no és veritat
la llum il·lumina
quadres mal penjats

I en el jardí dels arbres
sense nom
ballarem fins
que s'acabi el món

Hi ha flors que no moren mai
eulàlia...Eulàlia....Eulàlia

Com la brisa que ens desperta pel matí
que congela el temps
ens transforma i ens fa diferents
som fraccions del mateix
i les coses que m'han quedat per dir
les guardo per mi
com tresors d'un lladre astut
som presents [en un mapa perdut]