
Et diré d'on vinc
Et diré d'on vinc
et diŕé allà on vaig.
Et diré d'on vinc
et diŕé allà on vaig.
Vinc d'una terra plena i divina.
Et diré on vaig
si vols venir, vine!
La cosa fina, fresca i sandunguera
que l'Orquestrina està tocant.
La- lai-ro-lai-ro-la-ro lai-lo-la.
Nits i més nits de carretera
de festa en festa,
salsa calenta,
amb el meu cant suau i singular
el que m'escoIta ja es posa a ballar,
el que m'escolta no es pot aguantar. (Sí!)
EI que el sent cantar
mira, mira com hi va!
Ai quina joia deien
quan el van sentir plorar de petit
Creixia i creixia
i quan més gran més soroll fotia.
Mira com hi va mira ara
cantant es guanya la vida.
Ara va a la moda i elegant.
Diuen que s'ha passat a la mala vida.
Qui t'ha vist i qui et veu
ai artista, sí, de la veu.
Quin goig que fas, quin goig que fas!!
i quina bona companyia.
Tot el dia rodejat de dones
i boniques melodies.
Però el que ningú sap
és el que hi ha darrera del que cantes.
Artista!
Writer/s: Joaquim Ollé/ Jordi Macaya,Hector Lavoe