Etern retorn

Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

La lluna ja cau
entremig de boires negres
i sents l'olor de l'oblit
entre sorolls de venjança,
una veu que parla a crits
com si fos un últim intent per fugir.

Has vist l'espiral
que et xucla cap al seu
interior d'irrealitat
on els somnis són la vida
i la vida una il·lusió
que t'atrapa dins el seu etern retorn.

No busquis més tot tornarà sempre
a ocupar el mateix lloc
a l'huracà on es barregen
vida i mort, plaer i dolor,
foc i gel, odi i amor.

A la teva fosca nit
s'hi refugien els fantasmes
sense por a decidir
si executen la venjança.
El destí allarga la mà,
esperant una resposta
mentre es va podrint el cel
fart de les estones mortes.

I ja ha tornat
l'olor a mort que omple l'aire,
que no em deixa respirar,
que m'està matant l'ànima,
perquè torni a ocupar el lloc
que li toca al seu vell tro, del món.

I ella ja ha arribat
disfressada de princesa,
amb un somriure fatal,
és la parca, és l'assassina.
Dona de la soledat
que t'atrapa dins el seu etern retorn.


Writer/s: Desgel