Èxode
Pots, quan l'esqueix del vellut
s'escampa,
rompre al pitjor enemic |'espasa,
i renunciar solitària en la fosca,
a la recança de les hores?
Fulla per fulla evoc els cabells
entre el vent i les paraules.
Quan ja no saps quantes nits
podràs seguir despert,
entre fum i alcohol, esperant amor.
| no vull estimar-te!
Agafa't el cor i si pots parteix,
segueix el ritme d'un rellotge.
Fulgent és |'angle del que afanyes
amb els dits extasiats,
tot l'enyor de fugitives promeses.
