Exèrcit Andorrà
El deure em crida, deixaré enrere el meu amor, els meus pares i els meus fills.
Pujaré a les muntanyes, més enllà de l’Empordà i em vestiré de militar.
Vull ser soldat de l'exèrcit andorrà.
Només vull defensar el teu país.
A la frontera no faré cap cas dels espanyols que mil cops m'han fet patir.
M'han requisat formatge, llet i sucre morè, però aviat em venjaré.
Vull ser soldat de l'exèrcit andorrà.
Només vull defensar el teu país.
Practicaré el pas de l'oca vora els estanys de Juclar, ho faré de bon matí.
I quan pels de Tristaina em toqui desfilar m'aclamaran els jubilats.
Vull ser soldat de l'exèrcit andorrà.
Només vull defensar el teu país.
A l'Hotel Coma, a Les Fargues, o al Bar Quim aniré estant de permís.
I a Ansalonga faré nit sota un cel ras. Somiaré ser general.
Vull ser soldat de l'exèrcit andorrà.
Només vull defensar el teu país.
I descarregar el meu fusell a l'avinguda Meritxell.
Pels coprínceps i el gran Carlemany lluitaré.
El meu cor és blau, groc i vermell.
I si el meu deure un dia em fa caure en combat no ploreu, germans, per mi.
Llenceu les meves cendres cap al cel del Pirineu i adob per tabac tindreu
Quan l’assequeu feu-ne purets o grans cigars.
Fumeu-vos l'esperit d'un soldat de l'exèrcit andorrà
Writer/s: Manel Romero
