Exili al meu país

Lluís Vicent

Hi ha qui fuig d'un país
com qui fuig d'un desengany
Hi ha qui no trau profit
retrobant cares i ulls del passat
Hi ha qui oculta les seues cicatrius
la sang vessada a les mans
Hi ha qui extirpa una espina
de la gola dels mots
i romanent queda el dolor
Hi ha qui es nega el dret a ser
sense terra el nafra el dol
tot sol pel món.

Hi ha qui trenca el silenci
sols per un moment
i és tan lluny per les oïdes
de la meua gent
Hi ha qui balafia paraules en desús
poble,arrels, la terra,
el país, la nació...
Sabem el que és just?
Sabem de l'equivalència?
Hi ha qui fa de la mentida
una pàtria al seu sofà
jo em sent foraster
i el país s'esmuny dels dits.

Hi ha qui se sent un exiliat
al seu propi país
quan la translúcida memòria
s'entesta amb l'oblit
i li esgarren quatre arraps
al bell mig del pit
Hi ha qui se sent perdedor
a un Llevant de ciment
i la gent fuig presa d'ardits
com qui fuig d'un país.