Falses esperances
L’ocasió que esperes no ve, el temps que tens va passant.
Mira i guaita pel teu voltant, tens moltes coses pitjor que abans.
Tothom ha abusat, de la teva confiança, no et resta cap mena d’esperança.
Ja no saps per on anar, però segueixes insistint.
Tot són falses esperances, veus que no ets ningú,
Tots són falses esperances, tens les coses, pitjor que mai.
L’amor que has perdut t’ha cremat, els teus estudis han fracassat.
Ets un paio molt desgraciat i els de la feina t’estan pringant.
El dia i la nit, el sol i la ombra,
la moneda puja i baixa amb una guerra començada.
Cada dia que passa de la teva vida,
joventut amargada, amb una ànima cansada.
Writer/s: Ariel Santamaria
