Facebook
Ara un me gusta, ara una conya,
ara una foto, ara etiqueto.
Ja és que ni dormo, Ja és que ni menjo,
em passo la vida, entre Instagram i Facebook.
I ara he publicat les mandarines que m’acabo de menjar,
per llums i filtres les acabo de passar,
per tal que aquest post sigui tot un exitàs.
Quan entro a casa ni un segon perdo,
la tablet conecto, els xafardeigos ja em perdo,
si la xarxa va lenta, jo ja m’estresso,
si el wifi no arriba, al del veí em conecto.
I ara he publicat, els 200 metres que el cronòmetre
ha marcat, que ningú pensi que els he fet tot caminant,
que sóc un runner els amics han de pensar.
I quan m’arreglo el mobil el deso,
però des del lavabo, els whatsapps ja sento,
res no puc fer-hi, en conectar-me ja penso,
apa correm-hi, els xafardejos ja em perdo.
I ara he publicat, aquella foto on sortim tots ben suats,
en bicicleta vam anar aquí al costat,
postejaré que va ser fins a Montserrat.
De tant en tant penso quan per dintre em confesso,
en viure la vida, en realitats que jo em perdo.
Hi han tantes coses que fer quan hi penso,
vull viure la vida amb els braços estesos
penso en cambiar-me, penso ja en fer-ho ,
de-de tant en tant penso, penso ja en fer-ho.
Però quan m’estiro, la tablet ja miro,
uns sols segons el Facebook tardo en obrir-lo.
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
vull viure la vida amb els braços estesos.
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
de-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
de-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso.
Ja no sé què fer, aquesta nit m’he despertat a quarts de tres.
Aquella foto m’ha despertat l’interés,
La Nuria i el seu amiguet fent un café.
Quan pujo en un avió, el temps que passa i jo que no tinc connexió,
penso de sobte en alguna solució,
i en un tractament de desintoxicació.
Ara un me gusta, ara una conya,
Ara una foto, ara etiqueto,
ja és que ni dormo, ja és que ni menjo,
em passo la vida entre Instagram i Facebook
Ara un me gusta, ara una conya,
ara una foto, fent postureo.
Ja no tinc vida, ja només reso,
per si a alguna hora em treuen de Facebook.
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
vull viure la vida amb els braços estesos.
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
em passo la vida entre Instragram i Facebook.
Tarararara, tarararara, tarararara, tarararara…
Ara un me gusta, ara una conya,
ara una foto, ara etiqueto.
Ja no tinc vida, ja només reso,
Per si a alguna hora em treuen de facebook.
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
vull viure la vida amb els braços estesos,
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
em passo la vida entre Instragram i Facebook
De-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
de-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
de-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso,
de-de tant en tant penso, de-de tant en tant penso…
Writer/s: Xavi Bosch
