Fandango dels enigmes
Te vull cantar una cançó
sense notes, sense ritmes,
perquè inventis tu el meu so,
el que m'obrirà els enigmes.
Un so de veus solitàries
dins les estrelles adormides,
el que te canta la lluna
cada vespre quan la mires.
Vull ser l'aire que t'envolta,
el que mous girant els signes,
i, girant, donar-me'n compte
que avui encara m'estimes.
Writer/s: Antonia Bibiloni,Joan Miquel Tramullas