Fandango enamorat
Jo voldria ésser un ocell,
que de volar mai no es cansa
i en sa nit cerca ses branques
des teu cos de taronger.
Ses ones que van i vénen
s'han posat un capell blanc,
perquè coneguis d'enfora
que jo t'estic esperant.
Li he demanat a sa lluna
si vendries prest anit:
no m'ha donat cap resposta
i encara està buit es llit.
Aquesta ja és sa darrera
que te cant i ja me'n vaig
i aquí te deix per penyora
un fandango enamorat.
Writer/s: Miquela Lladó
