Febres de primavera
Aigües medicinals cauen en pluja sobre la teva cara rovellada.
La sang corre lenta, marca el pas decisiva
sense un color específic: del verd al blau.
Passes lentes i una veu com l´oxigen que transpires
i cristal·litzes als pulmons com un ferro roent.
I les rates se´t mengen el formatge dels ulls.
El jo es perd, la imatge vola, la llibertat s´escola com fum.
Saps prescindir sense opció del camí dur i contundent de la fi.
El president d'Amèrica es llença al buit i els corbs li vetllen la caiguda.
És la fi.
Writer/s: Lluís Costabella
