Fent-te lloc
M'agrada mirar-te des de lluny
sense que te n'adonis,
sense que te n'adonis,
que ja estic dins dels teus ulls
i que em poso vermella
com una poma.
Els teus cabells arissants
semblen l'ombra del mar
i no és broma
que eś veritat,
que ens desitgem, tu ja ho saps
doncs que esperem...
Vine a dinar.
M'agrada mirar-te al matí
quan encara no has sortit del teu somni
i és que t'agrada tan dormir,
que fas cara de paradís,
i si et fas un lloc en el meu pot
jo sóc feliç només així.
És la revolta del teu alè
i te m'emportes on no arriba el vent.
Writer/s: Iolanda Pérez
