Ferroviari

Titani

Un xicot i una xicota
S'acabaven de casar
I en el tren de la muntanya
Anaven a Montserrat

Diu tothom qui els va veure
Que anaven tan cremats
Que ni a la nit de noces
es varen poder esperar

Ella es puja la faldilla
Ell s'abaixa els pantalons
Quan estan en plena feina
Es presenta el revisor

El revisor queda tot serio
I el xicot avergonyit
Del gran "susto" que s'emporta
Veu que tot se li ha encongit

La noia molt enfadada
Per aquella interrupció
Fica la ma a la bragueta
d'aquell sorprès revisor

Me li agafa la bengala
i li diu amb decisió
M'heu ben estroncat la festa
I vull una compensació

I davant del pobre nuvi
Que no havia reaccionat
El revisor acabà la feina
Que ell havia començat

Mentre ell es lamentava
Ai de mi m'han ben fotut
Ahir era solter lliure
I avui soc casat cornut.

Si tu vols ser ben casat
porta la dona a Montserrat
Això deien nostres avis
però no sempre és veritat.