Filles de la soledat
Freda la nit
on tots venim
quan es fa fosc al món
i el sol pareix que vol
deixar que ens apaguem
Com uns infants
perduts dins una multitud absent
som orfes, som estranys
sensibles criatures
filles de la soledat
On és la mare
que ensenye a unir
cada melic amb l'univers?
Màgicament la nit s'acaba
i res greu no ha passat.
Resta un regust amarg
d'espai buit i distant
En algun lloc ,
més prop del que ens descriu la nostra ment
al cos del vell bressol
s'engendra antiga força
que ens abraça quan som sols
On és la mare
que ensenye a unir
cada melic a l'univers?
Com un espill
de cada un, la terra està mostrant
el seu rostre apagat,
un reflex dessolat.
Som orfes, som estranys,
sensibles criatures
filles de la soledat.
Writer/s: Lola Bou
